dimecres, 29 de setembre del 2010

Aclariment sobre el sopar del 15 d'octubre

Per un error meu, quan vaig estar preparant aquest sopar vaig creure que en Felip Puig i assistiria però la realitat és que no ho farà. L'error és meu i tant sols meu. Al comentar-ho amb la seva Secretaria i parlar d'altres temes vaig prendre malament les dades i per tant em va portar a indicar que hi seria.

Us demano excuses a tothom. 

De totes formes el sopar segueix en marxa, el tema serà el previst i amb els ponents indicats. Espero la vostra assistència ja que és un món apassionant i sobre tot per les persones que hagin de prendre càrrecs de responsabilitat política a partir del proper més de maig. 

Deixo l'enllaç de l'article on hi ha la convocatòria d'aquest sopar. http://soparstertulies.blogspot.com/2010/09/el-sopar-del-proper-15-doctubre-de-2010.html

Espero poder-vos saludar el proper dia 15. 

dissabte, 25 de setembre del 2010

Reflexions del Sopars & Tertúlies amb Jordi Joly

Ahir varem tenir la gran sort de poder gaudir d’en Jordi Joly en el Sopars & Tertúlies i per les vostres impressions i comentaris, tant el decurs del sopar com abans de marxar, molts dubtes i idees equivocades que podíem tenir van quedar esvaïdes.

En Jordi ens va fer una demostració clara i molt entenedora de com hauria de canviar l’administració pública en relació a l’administració i gestió dels recursos públics que no deixen de ser els nostres diners. I està clar que ens agradaria veure com els destinen de forma correcta i són distribuïts de forma intel•ligent. Sobre tot intel•ligent, una de les qualitats humanes que avui menys es troba. I sobre tot, també, de forma lògica i sensata.

Em vaig quedar amb alguns dels punts que si va referir i que no vull deixar passar. Un d’ells és quan va comentar la necessitat de refer els sistema de partits. Les estructures actuals estan caduques. Un punt sobre el que porto molt temps parlant i discutint-me amb gent de partits, que està clar opinen el contrari i segur perquè veuen perillar el seu cull llogat. En Jordi va comentar que als polítics, siguin homes o dones, cal que se’ls exigeixi un nivell de coneixements alt sobre el tema que han de gestionar. Una veritat clara i diàfana. Avui hi ha molts que no tenen idea del que tenen entre mans. I molts i moltes hi són perquè porten en el partit molt temps i d’alguna forma se’ls ha de pagar la seva fidelitat. I està clar que després passa el que passa. Hi ha molta mediocritat dins la classe política actual, tant a Espanya com a Catalunya. I els i les mediocres saben que un cop en el càrrec, al menys durant quatre anys no els belluga ni el pitjor tornado. I a sobre, degut a la seva gran mancança de coneixements actuen com estem veient de forma constant, amb els resultats que estan a la vista de tothom i que patim tothom. Però això també passa amb els i les càrrecs de confiança que aquests polítics si posen al costat. Els acostumen a triar sota dos primes. Un que sigui menys llest o llesta o que amb aquesta decisió sempre serà deutor d’un favor i per tant difícilment els trairà. I clar, la suma de les dues incompetències pot arribar a fer estralls.

L’altra punt comentat i sobre el que també hi estic molt d’acord és el de la forma de gestionar uns recursos que no són pas d’ells. I al no ser-ho, fan i desfan al seu aire. Sense cap sentiment ni vergonya. Fins i tot els hi ha, els que es defineixen d’esquerres, que encara actuen de forma més frívola i poc assenyada. Sobre tot quan el que cal és exhaurir el pressupost que se’ls ha assignat, faci falta o no, i empenyent a consumir-lo amb aquesta idea errònia de que tot ha de ser de gestió pública i el privat ha de morir. Com els atacs als empresaris quan els bategen com a rics i clar està, han d’anar a petar a la foguera. Quines formes!!!.Precisament en els moments difícils en els que estem immersos, tant sols demanen invertir diners en activitats i actuacions públiques. La seva fita és que tothom depengui de les administracions. Una forma més de control de la població que tant sols ells i elles poden exercir. Si la fan altres, llavors és un defecte de les dretes. Frase escoltada fins a l’esgotament. Comentant aquests temes amb alcaldes i alcaldesses d’altres municipis, es troben amb la mateixa i ridícula situació. Aquella en la que des de les esquerres sempre es demana que els Ajuntaments destinin grans quantitats de diners en la gestió dels aturats quan la millor formula és de la crear empreses que són les que poden fer reduir la taxa d’atur que ara tenim. La pitjor de tota la historia i del món. Però està clar que en les seves ments sempre veuran a l’empresari com l’explotador i el que retallarà els drets de les persones. Quina fal•làcia més aguda.

En Jordi també si va referir a les mesures econòmiques dels dos governs. Unes mesures que són del tot poc adequades i fetes sense idees. La darrera és de les més genials. Castigar a qui treballa de valent i genera riquesa. A tots i totes que amb la seva feina tingui ingressos de 120 mil € i més, rebran el cop de l’esquerres, fent-li pagar un 51% de la xifra total. Una forma clara d’estimular a les persones a que treballin i s’esforcin. Però la seva mentalitat, la dels governants, errònia, els veu com a rics i per tant han de repartir. Repartir amb qui?. Repartir amb ningú. Els volen per tapar els grans forats econòmics que han fet amb la seva incompetència. Per tant, una formula més per estimular els que treballen dins de l’economia submergida o per no estimular als emprenedors.

Va haver un concepte que no el voldria deixar en l’oblit. Amb quines garanties ens arriben els polítics que ens ofereixen el millor del món?. Algú els ha fet passar un examen de capacitat i aptituds? Algú ha vist algun informe de les capacitats i preparació per fer la tasca que faran?. Sabem si la seva formació és valida?. Res, mai ens han ofert aquesta informació. Però allà hi són i els donem la confiança perquè ens gestionin un País, el nostre País, amb tot el que representa. La gestió de la sanitat pública que ens costa molts diners i que els podem comprovar amb les deduccions de les nòmines. La gestió de l’ensenyament dels nostres fills i filles tant en les escoles primàries, secundàries i universitats. La gestió de les infraestructures que ens donen i permeten la mobilitat. I tantes altres gestions en tots els àmbits. Però es dóna la circumstància que per treballar en una empresa privada, cal que es superin totes aquestes proves i de forma fefaent. La gran diferència. I per això ens trobem amb el gran fracàs de la gestió pública en mans dels ineptes, incapacitats, mal preparats. I no invento res. Tant sols cal girar el cap i observar què tenim. U n gruix important de problemes en mans dels que menys en saben, ja que si en sabessin no hauríem arribat a on som.

He demanat a Jordi Joly un escrit per afegir-lo al bloc. Un escrit en el que parli sobre el sopar, les seves impressions i sobre el que va estar comentant. Quan el rebi quedarà publicat. Però el que tinc clar i pel que vareu comentar, la gran sort pel nostre País és que ell pogués tenir en les seves mans la gestió econòmica de Catalunya. I suposo no devem estar equivocats amb l’elecció quan és una persona que ha estat convidada a moltes conferències per arreu, no oblidem Harvard, i que ha estat present i en la primera fila defensant a Europa la gestió de l’Ajuntament de Sant Cugat i permeten guanyar un premi europeu de la Unió Europea, fent competir la nostra ciutat amb grans capitals europees. Una gestió que ha sortit de les seves idees de com fer.

Realment va ser un sopar que de ben segur ens fa i farà reflexionar a tothom. Un sopar, unes paraules i un personatge que ens ha fet remoure i veure de forma clara en quines mans estem i podem seguir estant.

dijous, 23 de setembre del 2010

El sopar del proper 15 d'octubre de 2010

Des d’avui ja comencem a preparar Sopars & Tertúlies pel mes d’octubre. Serà el divendres 15 i com sempre en el marc acollidor de  Can Ametller, a Sant Cugat del Vallès. Però en aquest cas, el format tindrà uns canvis per motiu del tema i dels convidats.
La convocatòria és a les 8 del vespre, ja que fins a les 9 es farà la presentació del tema del dia i els convidats faran les seves presentacions. El sopar serà com sempre a partir de les 9 i al mateix preu de sempre, 25 € per persona.
Les eleccions nacionals al Parlament estan ja en plena marxa i per aquell dia encara ho estaran més, però cal advertir que la majoria de partits ja hauran definit i nomenat els i les cap de llista per les eleccions municipals de maig de 2011, com a estratègia de presentar-los en els diferents actes electorals que es vagin fent. Una forma anticipada a la campanya. Això vol dir que aquest sopar està pensat de forma molt concreta per aquestes persones i les més properes a elles, que seran les protagonistes de les municipals amb els objectius de mantenir el govern en els seus Ajuntaments o provocar un tomb per fer un canvi en la política del municipi.
Els convidats són en Alfredo Díez, Assessor Personal, Coach, que ens parlarà de les excel·lències d’aquesta pràctica amb unes pinzellades que seran entenedores per a tothom. El segon convidat és en Jesús de Pablos, que parlarà del món 2.0, de la participació, reputació i el community management i el tercer em Miquel Quintana, que farà una breu exposició de la comunicació personal i de la seva importància i presència en les xarxes. Tres aspectes molt necessaris per un candidat o candidata a assolir la fita de la presidència d’un Ajuntament i sobre tot en aquests moments on el món 2.0 és totalment present i pel qual si fan una quantitat important de comunicacions. Aquestes presentacions, que aniran acompanyades de presentacions de diapositives, tindran en total una durada de 60 minuts, fins arribar a les 9 de la nit que es donarà pas al sopar.
A continuació i en el decurs d’aquest sopar es podrà mantenir un diàleg amb els convidats, als efectes de desvetllar els dubtes o demanar més informació sobre aquests tres temes que conviuen i formen part d’una de les eines importants per assolir els objectius que cadascú es proposi.
El sopar comptarà amb la presència d’en Felip Puig que al final adreçarà unes paraules als assistents valorant els temes tractats.
Per tal de reservar espai per aquest dia us prego ompliu el formulari que trobareu al final d’aquest article omplint totes les dades.
Espero pugui ser un èxit com els sopars anteriors i per tant comptar amb tots i totes, que us puguin interessar aquestes temàtiques.  



dilluns, 20 de setembre del 2010

Jordi Joly, el proper convidat ja ens avança dades.

Aquest divendres 24, com ja sabeu el convidat al Sopars & Tertúlies és en Jordi Joly, un home amb idees molt clares sobre l’economia local, nacional i internacional. En el seu càrrec com a tinent d’alcalde d’Economia i Hisenda ha sabut demostrar que hi ha altres formes de fer economia en les administracions públiques.
Us recordo el llibre La política que ve del que és autor, amb en Lluís Recoder, ja que desvetlla moltes claus per fer els canvis que l’administració pública ha de fer per millorar la gestió dels recursos que administra.
Com a dada important us deixo la nota de premsa que es va fer a ran de la seva presència davant els mitjans comentant aquests afers.
Jordi Joly: “limitar la capacitat d’endeutament dels ajuntaments suposa una aturada de les inversions municipals”

El tinent d’alcalde d’Economia ha criticat el darrer anunci de la Ministra d’Economia, Elena Salgado, segons el qual es prohibirà demanar crèdit a aquells ajuntaments que tinguin un deute superior al 75% del seu pressupost. “Gràcies a l’endeutament es poden dur a terme inversions, molt necessàries pel creixement del país. Si talles les inversions, compromets el creixement econòmic del futur”, ha dit Joly.

Joly ha avançat que aquesta mesura no afectarà l’Ajuntament de Sant Cugat, que en el darrer exercici té un deute del 64% respecte els ingressos consolidats del seu pressupost.

Segons Jordi Joly, “anuncis com el de la limitació de l’endeutament dels ajuntaments semblen fets només per despistar. Els ajuntaments tenen poca culpa del dèficit galopant de les finances de l’Estat. Aquí qui no fa els deures és l’Estat”. En aquest sentit, ha recordat que l’administració central acumula el 76% del deute total de l’Estat, mentre que el deute dels ens locals només representa el 5%. A més, ha afegit que el dèficit dels ens locals suposa el 0’5 del PIB de l’Estat, mentre que el de l’administració central suposa un 9’4%.

El tinent d’alcalde d’Economia, Jordi Joly, ha ofert aquesta tarda una roda de premsa per valorar el darrer anunci de la Ministra d’Economia, Elena Salgado, en referència a l’endeutament dels ajuntaments. Joly ha criticat que l’Estat prohibeixi demanar crèdit a aquells ajuntaments que tinguin un deute superior al 75% del seu pressupost, ja que “gràcies a l’endeutament municipal es poden dur a terme inversions, molt necessàries pel creixement del país. Si talles les inversions, compromets el creixement econòmic del futur”.

En aquest sentit, Joly ha afegit que la xifra d’endeutament d’un ajuntament “no reflecteix necessàriament la seva situació econòmica. El que determina els comptes d’un ajuntament és la seva capacitat d’ingressos i la seva despesa”. Per aquest motiu, segons Joly, “la limitació d’endeutament per a un ajuntament no té gaire sentit si el que es busca és saber quines administracions locals tenen problemes econòmics”.

Joly ha avançat que la mesura anunciada pel Ministeri d’Economia no afectarà l’Ajuntament de Sant Cugat, ja que en el darrer exercici (any 2009) el seu deute suposava el 64% dels ingressos consolidats del pressupost municipal.

Tot i això, Joly ha remarcat que “aquesta mesura només permet endeutar-se, als ajuntaments que estiguin per sota del ràtio del 75%, per fer inversions plurianuals ja pressupostades i per aquelles inversions que tenen cofinançament amb tercers. Això vol dir que segueix estant vetat el crèdit a les noves inversions per a tots, independentment del nivell de deute”.

Una vegada fet aquesta explicació, el tinent d’alcalde d’Economia ha afirmat que “anuncis com el de la limitació de l’endeutament dels ajuntaments semblen fets només per despistar. Els ajuntaments tenen poca culpa del dèficit galopant de les finances de l’Estat. Aquí qui no fa els deures és l’Estat”.

En aquest sentit, Joly ha recordat que l’administració central acumula el 76% del deute total de l’Estat, mentre que el deute dels ens locals només representa el 5%. A més, ha afegit que el dèficit dels ens locals suposa el 0’5 del PIB de l’Estat, mentre que el de l’administració central suposa un 9’4%.

“El govern central”, ha reblat Joly, ”ha perdut el nord i el sentit comú en les seves finances. El dèficit de l’Estat no només s’ha d’eixugar retallant les inversions”. Futurs pressupostos de l’Ajuntament

D’altra banda, Jordi Joly ha aprofitat per avançar que l’Ajuntament “serà capaç de reequilibrar el seu proper pressupost i ajustar-lo plenament a l’actual situació econòmica. No podem oblidar que, per exemple, en el darrer any la recaptació municipal per llicències d’obres ha baixat 13 milions d’euros”. Joly ha destacat que l’Ajuntament continuarà sense tenir dèficit i que “totes les inversions previstes es continuaran duent a terme”.

Us espero divendres. Serà un sopar un tant diferent ja que parlarem de diners i això genera expectatives i dubtes sobre el nostre futur i els dels nostres més propers.

dissabte, 4 de setembre del 2010

Ens retrobem de nou als Sopars & Tertúlies.

Després de l'aturada estival, aquest mes de setembre reprenem els Sopars & Tertúlies. Serà el proper divendres 24, com fins ara a Can Ametller, i com fins ara a les 9 del vespre. Al final trobareu el formulari per inscriure-vos i poder assistir.
Per la tornada a la tasca gaudirem d'un personatge de gran prestigi nacional, espanyol i internacional. En Jordi Joly i Lena,  ens parlarà d'economia. Sí, precisament ara que encara estem immersos en plena crisi, poder escoltar les idees i propostes d'un personatge que té molt a dir i que ha resolt situacions complicades en aquests moments. Si visiteu l'enllaç que he deixat, entendreu perquè en Joly.
Apart de tot el comentat, és un home amb molta simpatia i un gran sentit de l'humor. A més, genera empatia entre els que el rodegen i l'escolten. Realment en sap del que ens parlarà i ens farà una visió molt real d'on som, el que ens espera i quines son les previsions. Cada dia que passa hi ha més famílies amb problemes i segur que tothom en coneix alguna a no ser que s'estigui patint en propia pell. Tanmateix les petites i mitjanes empreses, generadores de llocs de treballs i recursos, pateixen aquest estat de pobresa en el que estem instal·lats i per tant també els pot interessar escoltar el que ens hagi de dir.
Uns emplaço per assistir. ja sabeu que l'entorn és incomparable i el servei també. Com a nota final diré que en Joly, juntament amb en Recoder, van presentar un llibre molt interessant sobre economia "La política que ve" on apart de fer un anàlisi acurat de les administracions públiques també plantegen la seva reorganització.
Us espero a tots i totes. Serà un sopar agradable encara que amb esglais.