divendres, 22 de gener del 2010

Idees per propers sopars

Encara no podem saber com anirà el primer sopar però ja vaig preparant altres convidats per les properes edicions. Vaig estar parlant amb un dels futurs convidats i em va comentar que aquests actes són molt d’estil anglosaxó. Això realment em va agradar. Precisament avui l’he vist mentre prenien un beure fresc amb en Quim Loras, @quimloras a Twitter. És en Carles Martínez, un home del món del teatre. Un gran estudiós de la història de Catalunya perquè li ha interessat desenterrar-la per saber qui som i cap a on va aquest País. Un gran artista que ha interpretat molts personatges i que no tant sols estudia el guió sinó que s’endinsa en el personatge, el coneix, l’estudia. Això l’ha portat a voler saber més. Un gran autodidacta que ens pot parlar de la nostra història i de l’entorn que durant molts anys ens ha acompanyat.

També he parlat amb en Jordi Robirosa. El gran valedor del món del basquet. L’home que ens va portar l’NBA i ens ha mostrat què és el basquet en una gran dimensió. Per cert, darrerament va presentar el seu primer llibre en el que parla dels molts anys que, com a periodista, ha seguit el que ell anomena l’autèntic basquet. Amb les grans i exclusives entrevistes que ha fet a les grans estrelles.

Per altra banda hem queda acabar de comentar els sopars amb en Joan B. Culla. Per a mi el gran historiador. L’home que coneix molt a fons l’Orient Mitjà. Que ha seguit la història de Palestina, Israel, els seus problemes. El coneixedor d’Arafat. Ens podrà parlar d’aquest tèrbol món i tots els esdeveniments.

No serà per manca de personatges que ens puguin alimentar de coneixements sobre temes de gran interès. Tant sols cal que anem seguint organitzant aquests sopars, aquestes trobades que, apart de permetre que ens coneixem personalment, ens farà gaudir d’una bona estona.

És obvi que també espero rebre els vostres suggeriments. Tant sols comptar que si fem un sopar al mes i tant sols disposem d’11 mesos ja que dono per suposat que per l’agost pot resultar difícil encara que no impossible.

En la imatge que acompanya aquest apunt es pot veure una aquarel·la que reprodueix una tertúlia de finals dels 1800.


2 comentaris:

  1. El teu veí, Eugeni Vives, sería un gran ponent en els nostres sopars, per parlar de les nuclears. Com ho veus?

    ResponElimina
  2. Ja ho havia pensat. Només em cal parlar-ho amb ell. Precisament avui amb @Pepa_Bcn ne estat comentant el tema nuclears. Fins i tot té Power Point i altres videos. Pot ser molt interessant.

    ResponElimina