La veritat és que no podia negar-m'hi: quan el Miquel em va trucar vaig dir-li immediatament que si, tot i que el dia anterior havia estat a Atenes -on vaig patir l'enorme mala educació de la gent del Panathinaikòs- i l'endemà marxava a Sevilla. Però ben aviat vaig oblidar el cansament i el cert és que m'ho vaig passar molt bé perquè es va generar una conversa que va anar molt més enllà del bàsquet i de l'esport: vam acabar parlant de periodisme que, en el fons, és un tema que al Miquel l'apassiona i a tothom li va agradar.
Crec honestament que va ser, a banda d'un bon sopar, una trobada de nivell.
Una abraçada a tots i un record especial per a la Gina, que no va néixer enmig del sopar de miracle!
Jordi Robirosa
Va ser genial i en la millor companyia... gràcies per tot (trucada inclosa).
ResponElimina